CHENNAI

Hi ha llocs en els que mai no hem estat però els coneixem com si fossin part nostra, com si els haguéssim interioritzats, fets nostres, tan és així que som capaços de reconèixer la seva llum, els seus carrers, la seva gent, el seu flaire...

A mi em passa amb Madràs. No he anat mai a la India i encara que culturalment parlant és un dels països que considero més apassionants, serien altres les ciutats d’aquest subcontinent les que m’estirarien més si fos el moment d’iniciar aquest viatge: Delhi, Jaipur, Agra, Benarés, Goa, Mombay, Calcuta...

Madràs, Chennai en nom tamil i, des de 1996 nom oficial de la ciutat és anomenada la ciutat de les especies. Com moltes altres ciutats indies, els portuguesos van ser els primers en establir-se, encara que es va desenvolupar durant l'Imperi Britanic. Fins aqui com tantes altres ciutats indies.
La descoberta de Chennai va ser casual quan, en mig d’una historia inventada, vaig decidir ubicar la historia de dues persones i una part de llurs vides, en aquesta ciutat que desconeixia completament, per la suggestió del nom. Investigar a les hores Chennai no va ser fàcil. Internet no era encara l’eina que tots coneixem i solament vaig aconseguir informació sobre resorts hotelers destinats especialment al col·lectiu Gay. Aleshores vaig tenir que recórrer a enciclopèdies que en parlessin de la seva historia, a hemeroteques i anuaris per conèixer la historia dels darrers trenta anys i sobre tot, confiar que els turistes i viatgers anessin compartint i penjant les seves fotos a la xarxa. Fins avui.
Segurament us en parlaré molts cops d’aquesta ciutat que m’ha robat el cor, però no vull desvelar els meus secrets tots d’una vegada, però creieu-me si us dic que, confio atrapar-vos en les seves xarxes.

Gabrielsson - Larsson

Eva Gabrielsson, sueca, arquitecte i companya del traspassat Stieg Larsson va rebre ahir el premi del Observatori contra la Violència masclista que atorga el Consell General del Poder Judicial, pel compromís de lluita que Larsson va mantenir duran la seva vida contra la violència masclista i la dura crítica que va realitzar de la societat patriarcal.
Poques son les persones que a hores d’ara no han sentit parlar de Millennium, la saga escrita per Larsson i publicada pocs dies desprès de la seva mort. Els llibres que denuncien l’abús masculí sobre una dona indefensa que decideix alliberar-se a ella mateixa, realitzen una crítica de les societats patriarcals que s’amaguen darrera la cultura i les tradicions per justificar una violència d’àmbit social contra les dones. També fa una crítica a la manca d’inversió en periodisme d’investigació i per tant a la independència dels mitjans de comunicació.
Aquest reconeixement cap a un escriptor i cap a la seva obra, il·lustra molt gràficament el sentit de la violència que pateixen les dones fins i tot en societats que a priori consideraríem mes avançades i igualitàries, ens mostra que la violència vers les dones no es quelcom del passat, sinó que segueix essent un fenomen arrelat a la nostra societat.
Independentment de l’èxit literari d’aquestes tres obres, crec que distingir a Larsson amb aquest guardó mostra una forma mes de lluitar contra la violència masclista, des de la denuncia, en aquest cas literària, d’un fet que hauria de quedar completament al marge de la nostra societat.

Festa per a Tothom

La presentació de la Festa per tothom, per mi, un dels actes mes emotius de les Festes de Santa Tecla. Aquest any el lloc escollit per fer l'acte ha estat el balcó del Mediterrani, pel seu simbolisme, per que voliem sortir al carrer i mostrar-nos a l conjunt de la ciutadania. Ni el mal temps ni el vent van deslluir l'acte, tot el contrari.
Per qui no ho desconegui, la Festa per a tothom pretén apropar la realitat de les Festes a col•lectius amb discapacitat, sobre tot amb mobilitat reduïda que, sense aquesta iniciativa no podrien participar i gaudir de la festa. Per tant, persones amb discapacitat i voluntaris s’apleguen per viure conjuntament els actes principals i tradicionals de la Festa formant una PENYA!!!
L'acte va finalitzar amb una Performance del grup "Al Trot Teatre" del centre de Paràlisi Cerebral la Muntanyeta, que com sempre no ens van deixar indiferents amb una representació que mostra la capacitat d'expressió, transmissió d'emocions i de sensibilitat.
Bones Festes de Santa Tecla a tots i a totes!!! Visca la Festa!!

TRET DE SORTIDA

Escriure en un espai on tothom pot accedir als teus comentaris, pensaments, reflexions, no és fàcil. Adquirir el compromís de dotar-lo periòdicament de continguts, tampoc.

Pretendre interessar, agradar és tasca encara més difícil i per tant, us demano benevolència i comprensió si no aconsegueixo els meus propòsits.
Per mi sempre ha estat més fàcil la comunicació escrita, pot ser per timidesa o senzillament, per que la relació que s’estableix és unidireccional. Podem abocar tot allò que creiem, pensem o ens atrevim a imaginar sense tenir que patir les opinions, les crítiques ni burles.

Ara no, ara el lector d’un blog juga amb avantatge, però això, lluny d’importunar-me, em suposa un repte i a mi m’agraden els reptes. Compto amb tots vosaltres per que aquest espai sigui ric i plural.

Uff!!!! M'ha recordat els meus anys a Ginebra

Voldria començar fent una petita refèrencia que he trobat simpàtica i que em recorda tots els anys que hi he viscut.
Rosa Regàs, en el seu llibre, Ginebra, parla de les vivencies en aquesta ciutat i en especial d'uns amics seus italians que residien allí. Tenien molts problemes amb els veïns pel costum d'organitzar festes durant la nit. La policia els hi havia posats diverses sancions per les insistents trucades dels veïns.
Com que volien organitzar una altra festa i no volien més multes, van decidir convidar als veïns que mes protestaven, d'aquesta forma pensaven que podrien aconseguir el seu proposit. Els suissos s'ho van passar d'allò més be, van beure, van riure, van ballar i van gaudir de la festa fins passades les dues de la matinada. Aleshores, la veïna va marxar gaire bé forçada pel seu marit, mentre deia: "Com m'ho he passat! Ara entec per que de la vostra casa sempre sento riure i crits! Feia anys que no m'ho passava tant be! Moltíssimes gràcies, són molt amables."

Dons bé. La senyora va obrir la porta de casa seva, va agafar el telèfon i ...va trucar a la policia! A l'endemà, comenta Rosa, que quan els italians amics seus li van recriminar el seu comportament, la senyora va dir simplement: "Les regles són les regles".

Genial!!! És la definició perfecta del perfecte suís.