ESTILS DE FER POLÍTICA

Article Publicat al Diari de Tarragona

Son diverses les línies desenvolupades des del Servei Municipal d’Habitatge que reverteixen en vers la ciutadania, entre aquestes es troben la gestió de subvencions atorgades per la Generalitat i pel propi Ajuntament a fi de permetre la rehabilitació i la millora de l’accessibilitat i la eliminació de barreres arquitectòniques i que son tramitades des de l’Oficina local d’Habitatge. Faig textual referència a això a rel d’un article que es va publicar el passat divendres 29 en aquest mateix mitjà per part del grup polític de CiU.

Vull expressar el meu rebuig a les afirmacions realitzades per part de CiU i aclarir alguns dels conceptes que allí s’expressen ja que es barregen programes i es donen informacions falses i no contrastades.

L’Oficina local de l’Habitatge ha rebut, des de la seva posada en marxa 1124 sol·licituds de subvencions, de les quals s’han tramitat el 94%, essent 63 el numero d’expedients que es troben en tramitació actualment.

Pel que fa a les subvencions per la instal·lació d’ascensors a la zona d’Interblocs a Sant Salvador, vull aclarir que durant el 2009 son 5 les comunitats que han accedit a aquesta subvenció. La Generalitat ens havia marcat una mitja de 5-6 comunitats /any.

S’ha realitzat un treball de difusió constant que ha comptat amb la participació de l’Associació de Veïns de Sant Salvador i jo mateixa que he assistit a totes i cadascuna de les reunions que s’han anat convocant durant tot l’any per explicar a les comunitats les clàusules del programa i com aniria resolent-se així com un seguit de trobades amb les comunitats que estaven interessades en accedir-hi.

Tant mateix, s’han fet tasques informatives en les diferents escales. Cal dir també que la subvenció total que rebran les escales supera el 65% i que les comunitats podran acollir-se també aquest any 2010,quan s’obri la convocatòria per part de la Generalitat.

Pel que fa a la informació que han rebut les comunitats, un dels aspectes més criticats per part de Ciu, haig d’afirmar que les comunitats interessades tenen contacte permanent amb la Conselleria, així com l’atenció experimentada dels tècnics de l’Oficina Local d’Habitatge. Aquestes comunitats han rebut la resolució favorable així com son coneixedores de l’import que els hi ha estat atorgat.

Som molt conscients que la situació de crisi actual ha frenat aquesta iniciativa per part de les comunitats, encara que en son una desena les interessades. L’articulació d’aquestes subvencions son complexes per que suposa posar d’acord al conjunt de la comunitat (24 propietaris) però, les comunitats ho valoren com una excel·lent oportunitat per millorar ostensiblement la qualitat de vida del barri.

Tanmateix es fa referència a una línia de subvencions que pel mateix motiu s’ha posat en marxa a la Part Alta vinculades al Pla Integral. En aquest cas la subvenció es del 50% del cos de l’obra amb un màxim de 30.000€, essent compatible a la que atorga la Generalitat i que suposa el 45% del cost de l’obra. Tinc que afirmar que la informació que es dona no ha estat contrastada i son 68 els expedients tramitats i solament 11 han estat denegades per que la actuació es troba fora de l’àmbit d’actuació del Pla Integral.

Aquestes son les realitats sense demagògies ni falsos intents de tergiversar la informació que es remet a la ciutadania. Aquest govern treballa per portar a terme els compromisos adquirits malgrat les traves i dificultats que de vegades poden rellentir el ritme i crec que les xifres aquí exposades son la proba més real de com s’està fent la feina.

VICTORIA PELEGRIN

Presidenta Servei Municipal de l'Habitatge

UNS NADALS BLANCS

EL NADAL ES COMPARTIR.

AQUESTS SON UNS PETITS EXTRACTES DE "CHENNAI" QUE VULL COMPARTIR AMB VOSALTRES. ES UN NADAL DE NEU I FAMILIA. ES UN NADAL DE RECORD. US DESITJO UN NADAL DE SOMNI PER TOTS I TOTES


...Me sonrojé muchísimo, pero no fui la única en oír aquello. Hellen Rosendörf nos dedicó una amplia sonrisa de complicidad. Había descubierto nuestro secreto. La increpé con la mirada y su respuesta, con otra enorme sonrisa, me tranquilizó. Sabía que podía confiar en ella.

Magrit llegó con una enorme bandeja que depositó en una mesilla y nos unimos a todos los demás. Respiré profundamente.

La casa tenía aquel aire nostálgico y familiar que recordaba de mi infancia. El Nêuret era el mejor lugar del mundo pero, en aquellas fiestas se volvía aún más especial. Sus gruesas paredes de piedra desnuda, el enorme abeto profusamente engalanado con las guirnaldas rojas, los ángeles antiguos y las velas doradas. La chimenea encendida permanentemente y el ruido de la madera seca al quemarse y las risas de los niños y el aroma del chocolate y el intensísimo olor a café de Colombia que tomábamos solamente en ocasiones especiales como aquella. Y ¡Cómo no! ¡El clan de los Rosendörf!

Los Rosendörf que, en mis Navidades eran tan imprescindibles como todo lo demás. No recordaba ninguna navidad sin su presencia ni la de sus cuatro hijos. La Navidad nunca empezaba en aquella casa hasta que ellos no llegaban.

Todos hablaban a la vez. El ambiente era cálido y muy distendido. Arístides poseía un don para las relaciones con los demás. Sorteaba las preguntas, sobre todo las que tenían alguna relación con nosotros con una habilidad asombrosa. Le miré con dulzura y agradecí que el despertador no sonase aquella mañana. Me sentía tan feliz que me apetecía decirles a todos que ese hombre tan excepcional y yo estábamos juntos.

La entrada de mi hermano Thomas, completamente empapado por la nieve que había empezado a caer, interrumpió mis pensamientos. Thomas acababa de llegar con un grupo de excursionistas a los que había estado haciendo de guía.

-Está nevando con fuerza- Mi hermano se acercó hasta la enorme chimenea para calentarse. Ni siquiera se había percatado de nuestra presencia.- Apenas puede verse el camino... ¿Maia?

De nuevo, los abrazos, las presentaciones y el jolgorio que anticipaba la noche de fiesta...

...La cena transcurrió sin mayores contratiempos. En realidad, la cena de Navidad en nuestra casa tenía un componente mágico y tradicional. Todos, absolutamente todos nos sentábamos juntos en la mesa y ello incluía a mis abuelos, a mis tíos, a los Rosendörf y a los empleados que, aquella noche se encontraban trabajando en el hotel. Mamá, cumpliendo con una vieja tradición, siempre añadía un plato de más en la mesa por si, durante la cena, alguien venía a pedirnos cobijo, comida y cama. Evidentemente, nunca nadie había venido durante aquella mágica noche y por ello consideró que Arístides le ayudaría a cumplir con la tradición. De ese modo, aquella noche y por primera vez, cada plato tuvo su comensal.

...El maestro de ceremonias era, como siempre había sido, durante todas las Navidades de mi vida, Karl Rosendörf. Si algo me costaba comprender era cómo podíamos reírnos, año tras año, de las mismas historias, de las mismas bromas parodiadas por aquel hombre enorme, de largas barbas blancas y mofletes colorados que le daban el aspecto de uno de esos leñadores de los cuentos de Perrault.
Incluso Arístides sucumbió a sus narraciones, la mayoría de ellas, ocurridas en el Nêuret y teniendo como protagonistas a los hijos de los Rosendörf, a mis hermanos y a mí. La mejor de todas, la que cada año se repetía y la que, me hacía pasar el mismo mal rato, sucedió en Navidades: Yo le rompí una oreja del caballito de madera que le habían regalado a mi hermano Louis y éste, muy enfadado porque todos estaban abriendo los regalos y no le hacían caso, subió hasta mi habitación y cogió mi casita de muñecas. La llevó a empujones hasta la escalera y desde allí la lanzó con todas sus fuerzas... Louis, que solo tenía cuatro años, hizo tal esfuerzo que cayó junto con mi casita, dando tumbos por las escaleras.
Todos se sobresaltaron con el estruendo, incluso, mi abuelo estuvo a punto de caerse de la silla. Cuando llegaron hasta el pie de la escalera Louis estaba saltando sobre los trozos que quedaban enteros, mientras que yo, histérica, intentaba arrancarle las crines a su caballito. Todo ello en medio de un llanto ensordecedor. Creo que mi infancia tuvo un antes y un después de aquello, pues no le castigaron por dos razones: por que era pequeño y por que yo había empezado primero. Pero yo sólo tenía 6 años y nunca más volví a tener otra casita de muñecas. Desde entonces me negué a jugar con ellas. Creo que ése era el motivo por el que nos llevábamos tan mal mi hermano y yo.

CHENNAI. 2009
Victoria Pelegrin

UN NOU MODEL DE SERVEIS SOCIALS

UN NOU MODEL DE SERVEIS SOCIALS. Article publicat al MES TARRAGONA

L’any 2007 es va obrir un nou escenari en el marc dels Serveis Socials amb l’aprovació de la Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia personal y Atenció a les persones en situació de dependència i l’aprovació de la Llei 12/2007 de Serveis Socials de Catalunya. Des d’aleshores s’han anat introduint canvis molt importants que ens han permès d’anar ampliant i modernitzant els Serveis Socials.

Aquesta modernització dona compliment a l’objectiu d’adaptar les Polítiques Socials municipals a les noves realitats socials, enfortint els Serveis Socials i adequar la seva estructura, la seva organització i la seva gestió a un nou model conceptual que doni realment respostes als canvis socials, econòmics i culturals, i a les noves necessitats de la població, que, a la nostra ciutat, són cobertes i ateses des de l’ Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona.

Moltes son les línies d’acció endegades per arribar al conjunt de la ciutadania. Ha calgut reordenar els serveis socials de base, reorganitzant els equips de professionals, incrementant-ne el nombre per acomplir amb la llei i s’han marcat com a prioritaris el servei d’atenció socioeducativa a famílies amb infants amb indicadors de risc, la integració social, la gent gran i les persones en situació de dependència. Per posar un exemple, en aquest darrer cas, s’ha implementat un model integral de Servei d’Atenció Domiciliaria que ha gaire bé quadruplicat el seu pressupost en 2 anys, situant-se per al 2010 en gaire bé 2 milions d’euros. Hi ha hagut un increment semblant amb els aparells de Teleassistencia que han passat de 121 (juny 2007) a 590 aparells, o amb el Servei de Menjar a domicili que ha passat de 25 a 100 àpats als dia, el que suposa 35.600 àpats/ any.

D’altra banda, s’han revisat, ampliat i definit les prestacions d’urgència social i s’han complementat amb d’altres recursos, duplicant el seu pressupost en els darrers 2 anys per aconseguir arribar al màxim de famílies, i es treballa colze a colze amb entitats dels tercer sector per la posada en marxa de programes d’iniciativa social necessaris en la conjuntura actual.

La realitat es tradueix amb un increment del pressupost de Serveis Socials en gairebé 3 milions d’euros en 2,5 anys i una aposta clara d’aquest govern per seguir treballant per millorar l’atenció a les persones, racionalitzar els serveis, prevenir i tractar la exclusió social i permetre l’accés de la ciutadania a d’altres xarxes (sanitària, d'ensenyament, justícia, habitatge, formació d'adults, ...), per tal d'oferir una atenció integral i personalitzada i posar els Serveis Socials a l’abast de la nostra ciutadania.

SIAD - USIF - SIAD

Avui hem presentat el nou servei del SIAD a la premsa i no puc deixar passar aquesta ocasió sense fer un petit homenatge a aquelles persones que, fa ara 25 anys, van ser unes visionaries del que havia de ser l'atenció a les dones de la nostra ciutat.

Durant el mandat del Alcalde Josep Mª Recasens i amb Xavier Sabaté com a Regidor de Serveis Socials es va posar en marxa el SIAD - Servei d'Informació i Assessorament de les Dones - amb l'objectiu de fer una atenció integral i generalista destinada a les dones de la ciutat. Aquest servei, que va ser el primer i per tant, pioner en tot Catalunya, estava integrat per la treballadora social i posteriorment Regidora d'aquest Ajuntament Imma Sastre, l'advocada Montse Boronat i la psicòloga Blanca Carcolé.

Aquest equip va ser el precursor d'un servei que ha durat 25 anys i que s'ha anat transformant fins a convertir-se amb la USIF -Unitat Suport Individual i Familiar -, un servei especialitzat depenent de l'IMSST que realitza atenció psicosocial a les persones a títol individual i a les families que, amb infants a càrrec o sense, es trobin en situació de dificultat, risc social o violència.

Mentre, el nou SIAD es planteja com un servei generalista que ha de donar respostes a les demandes que les dones puguin suscitar i actuar com agent dinamitzador i sensibilitzador en matèria d'Igualtat d'oportunitats entre homes i dones.

Son nous temps, però, va per endavant el meu reconeixement a la voluntat, als esforços i la perseverança de les persones que creuen amb les persones.

DIA INTERNACIONAL DE L’HABITAT

Article publicat al MES TARRAGONA
05/10/2009

Des de l’any 1985, l ‘ONU va establir el primer dilluns d’octubre com el Dia Mundial de l’Habitat, amb l’objectiu de reflexionar sobre la situació dels nostres pobles i ciutats i establint el dret bàsic de les persones a tenir una vivenda adequada.
Pel 2009, Nacions Unides planteja la necessitat de millorar la planificació urbana per fer front als grans reptes del segle XXI, marcant l’èmfasi en assolir una pau social i equilibradora i en el rol que han de jugar els governs pel que fa a la dinàmica urbana.
L’habitatge és una necessitat i també és un dret. I sota aquesta premissa fonamental es marquen les polítiques d’habitatge d’àmbit municipal.
La situació actual ha variat ostensiblement l’horitzó en el que es dibuixaven i es definien les línies d’habitatge de protecció dels darrers anys. Això ha provocat un replantejament i un canvi de directrius per donar respostes immediates a les necessitats d’habitatge actual. Ho hem dit molts cops que la ciutat del futur s’està dissenyant ara, per que les polítiques d’habitatge d’una ciutat es planifiquen a mig i llarg termini, i aquest disseny es fa de manera racional, buscant una ciutat compacta i sostenible, on espais privats i públics siguin els adequats i estiguin en coherència amb l’entorn immediat del ciutadà.
Noves formules es posen en marxa per permetre habitatge a preu assequible, es potencia l’opció del lloguer com una formula de pre-accès a un habitatge de propietat, mitjançant ajuts de suport, programes de mediació de lloguer que permeten la posada al mercat d’habitatges vuits. Ajuts a fons perdut i subvencions per al propietari i es fa un especial incís amb els joves com a col·lectiu més sensible al accés de l’ habitatge.
Però també està canviant el concepte d’Habitatge de Protecció Publica. Fins fa pocs anys, aquest tipus d’habitatge semblava reservat a les famílies amb menys recursos. Aquest concepte es transforma quan, gran part de la població que no te accés a un habitatge lliure. El Pacte Nacional per l’Habitatge amplia els tipus de protecció de l’habitatge per donar resposta a una part mes important de la població. D’altra banda, promotors i constructors son cada cop mes conscients de les noves necessitats sorgides i busquen donar respostes mitjançant la construcció d’habitatges protegits.
Duran aquest mandant els habitatges de promoció publica d’iniciativa municipal entregats a la ciutat han estat, fins aquest moments, 107. Tanmateix, ja durant el 2008 l’iniciativa privada va posar en marxa 156 habitatges protegits en diverses promocions i 278 habitatges s’iniciaran duran el 2010. Són 434 habitatges que suposen multiplicar per quatre les possibilitats de generar habitatges protegits.
El rol municipal és important afavorint la construcció d’habitatge d’iniciativa privada per que normalitza el concepte de l’habitatge de protecció, reactiva el mercat immobiliari i dinamitza l’economia local tan necessària en aquests temps. S’ha acabat el creure que solament la iniciativa publica ha de ser l’encarregada de donar respostes a la ciutadania. Les administracions tenen l’obligació de vetllar per que els processos de selecció i tramitació dels habitatges siguin els correctes, però, hem de deixar ben clar que el nostre punt de mira, l’objectiu final de les nostres polítiques son els ciutadans i hem de procurar que aquestos siguin els majors beneficiaris.

Victoria Pelegrin Casanova
Tinent d’Alcalde d’Acció Social, Polítiques d’Igualtat i Habitatge.

CHENNAI

Hi ha llocs en els que mai no hem estat però els coneixem com si fossin part nostra, com si els haguéssim interioritzats, fets nostres, tan és així que som capaços de reconèixer la seva llum, els seus carrers, la seva gent, el seu flaire...

A mi em passa amb Madràs. No he anat mai a la India i encara que culturalment parlant és un dels països que considero més apassionants, serien altres les ciutats d’aquest subcontinent les que m’estirarien més si fos el moment d’iniciar aquest viatge: Delhi, Jaipur, Agra, Benarés, Goa, Mombay, Calcuta...

Madràs, Chennai en nom tamil i, des de 1996 nom oficial de la ciutat és anomenada la ciutat de les especies. Com moltes altres ciutats indies, els portuguesos van ser els primers en establir-se, encara que es va desenvolupar durant l'Imperi Britanic. Fins aqui com tantes altres ciutats indies.
La descoberta de Chennai va ser casual quan, en mig d’una historia inventada, vaig decidir ubicar la historia de dues persones i una part de llurs vides, en aquesta ciutat que desconeixia completament, per la suggestió del nom. Investigar a les hores Chennai no va ser fàcil. Internet no era encara l’eina que tots coneixem i solament vaig aconseguir informació sobre resorts hotelers destinats especialment al col·lectiu Gay. Aleshores vaig tenir que recórrer a enciclopèdies que en parlessin de la seva historia, a hemeroteques i anuaris per conèixer la historia dels darrers trenta anys i sobre tot, confiar que els turistes i viatgers anessin compartint i penjant les seves fotos a la xarxa. Fins avui.
Segurament us en parlaré molts cops d’aquesta ciutat que m’ha robat el cor, però no vull desvelar els meus secrets tots d’una vegada, però creieu-me si us dic que, confio atrapar-vos en les seves xarxes.

Gabrielsson - Larsson

Eva Gabrielsson, sueca, arquitecte i companya del traspassat Stieg Larsson va rebre ahir el premi del Observatori contra la Violència masclista que atorga el Consell General del Poder Judicial, pel compromís de lluita que Larsson va mantenir duran la seva vida contra la violència masclista i la dura crítica que va realitzar de la societat patriarcal.
Poques son les persones que a hores d’ara no han sentit parlar de Millennium, la saga escrita per Larsson i publicada pocs dies desprès de la seva mort. Els llibres que denuncien l’abús masculí sobre una dona indefensa que decideix alliberar-se a ella mateixa, realitzen una crítica de les societats patriarcals que s’amaguen darrera la cultura i les tradicions per justificar una violència d’àmbit social contra les dones. També fa una crítica a la manca d’inversió en periodisme d’investigació i per tant a la independència dels mitjans de comunicació.
Aquest reconeixement cap a un escriptor i cap a la seva obra, il·lustra molt gràficament el sentit de la violència que pateixen les dones fins i tot en societats que a priori consideraríem mes avançades i igualitàries, ens mostra que la violència vers les dones no es quelcom del passat, sinó que segueix essent un fenomen arrelat a la nostra societat.
Independentment de l’èxit literari d’aquestes tres obres, crec que distingir a Larsson amb aquest guardó mostra una forma mes de lluitar contra la violència masclista, des de la denuncia, en aquest cas literària, d’un fet que hauria de quedar completament al marge de la nostra societat.